NO EN SORTIREM

TEMES DE LITERATURA

TEMA 1

EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA

1. Situació de la llengua:

a. Desapareixen les institucions democràtiques i les publicacions periòdiques en català.

b. Deixen d’editar-se llibres en català.

c. Intens procés de castellanització de la cultura pròpia.

2. Què passa amb els escriptors?

a. Alguns sofreixen depuracions professionals, l’exili o penes de presó.

b. La nova situació elimina del tot el progrés d’autors d’abans de la Guerra.

c. Els escriptors , a partir de 1939, es troben sense editors ni públic i aïllats dels models exteriors.

3. Etapes de la narrativa en la postguerra

a. Primers vint anys: model realista del segle XIX (Enric Valor, L’ambició d’Aleix); novel·la sentimental (Maria Ibars, Vides planes); novel·la catòlica (Miquel Adlert, I la pau) o social (Maria Beneyto, La dona forta).

b. Anys seixanta: recuperació econòmica, lleugera relaxació del règim. Novel·la psicològica i realista amb referències a la Guerra Civil (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant; Joan Sales, Incerta glòria). També novel·les d’un món mitificat (Llorenç de Villalonga, Bearn).

QÜESTIONS

1. Digues tres institucions democràtiques de l’època de la República.

2. Busca el nom de tres revistes en català d’abans de la Guerra.

3. Digues el nom d’alguns escriptors que van haver de “canviar de vida” (exili, depuració, presó...) després de la Guerra.

4. Per què els nostres autors continuen amb una narrativa que no té res a veure amb els moviments literaris europeus de l’època?

5. Què és la novel·la psicològica? I la sentimental?

TEMA 2

EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA DE LITERÀRIA D’ENRIC VALOR

Dues grans aportacions:

a. Rondalles

b. Cinc novel·les i alguns relats breus

Característiques de la seua narrativa:

a. Narrador omniscient

b. Precisió, minuciositat, exactitud, detallisme

c. Ús de recursos del llenguatge oral

d. Model de llengua amb peculiaritats valencianes

Rondalles

a. Confegides a partir d’una narració oral sobre la qual hi ha una transformació.

Novel·les

a. Espai literari de Cassana

b. Registre de continuïtat de la tradició lingüística d’abans de la Guerra Civil

QÜESTIONS

1. Fes un breu resum de la biografia d’Enric Valor.

http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2940

2. Què és una rondalla? Cita’n alguna de les de Valor.

3. Què és Cassana? Què és el cicle de Cassana?

4. Quines altres dues novel·les escriu a banda de les del cicle de Cassana?

5. Parla breument del centenari d’Enric Valor. Busca’n informació a la xarxa.

ALGUNS ENLLAÇOS SOBRE ENRIC VALOR:
http://www.youtube.com/watch?v=iaPzMIrhj4Y&feature=related Una versió rapera juvenil del corb i la rabosa.
http://www.youtube.com/watch?v=MivqIGfYbhQ Així parlava Enric Valor.
http://www.youtube.com/watch?v=UWY93kgiCcI Al 3, 14, 16 de TV3. També hi intervé, entre d'altres, Joan Fuster.
http://www.youtube.com/watch?v=IL1bTMiBsmU&feature=results_video&playnext=1&list=PL9FFD7016AFCD40FE La versió de Rapsodes d'algunes rondalles.

TEMA 3

LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’CORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ.

Novel·lista més important de la postguerra.
Producció literària vinculada a la seua biografia i marcada per la guerra i l’exili.
Connecta amb el corrent de la novel·la psicològica amb influències d’André Gide, Thomas Mann o Virginia Woolf.
Els personatges:

- No tenen llibertat d’acció, la societat els oprimeix. Aïllament de la societat.

- Només són lliures en el terreny dels sentiments, en les sensacions i les seues manifestacions.

- Sensació de solitud i incomprensió.

- L’amor sol ser font de desequilibri.

- Complexitat psicològica. Molt humans i plens de contradiccions.

- La figura materna és un referent més positiu que la materna; la mare és l’últim nexe d’unió abans de la fugida.

- Sensibilitat cap a l’època perduda de la infantesa i l’adolescència.

- Situacions de por i d’angoixa, causades de vegades per conflictes personals amb la societat (guerra, submissió classista) que provoquen desequilibris psíquics en els personatges.

- Els personatges maduren molt d’hora; el context social els obliga.

- Quan arriben a la maduresa, esdevenen distants i freds.

- Tenen dificultat d’expressar els seus sentiments.

Obra

Aloma. D’inspiració autobiogràfica.

La plaça del Diamant. Escrita a l’exili; reconstrueix la guerra i la postguerra a Barcelona. Resultat d’experiències vitals, intel·lectuals i polítiques.

Viatges i flors, Quanta, quanta guerra. Hi apareixen soldats, exiliats i gent desprotegida.

Mirall trencat, Jardí vora el mar. Dues obres més de l’exili.

Qüestions

Resumeix breument la biografia de l’autora. Incideix sobretot en les seues relacions familiars.
Parla també poquet però bé del simbolisme en les obres de Rodoreda.
També breument. Argument d’Aloma, Mirall trencat i La plaça del Diamant.
Una altra vegada. Què és la novel·la psicològica i quina relació té amb la nostra autora.
Quines de les seues obres han estat adaptades per al cinema o la televisió?

Ací tens alguns enllaços que t’ajudaran a respondre bé les qüestions.

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/merce-rodoreda (Si et passeges per ací, ho trobaràs tot sobre l’autora)

http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/ (Especialment la Cronologia t’aprofitarà per la primera qüestió)

http://www.tv3.cat/aleph/rodoreda/index.htm

TEMA 4

QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A L’ACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS EN LA TÈCNICA LITERÀRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL

1. CONTEXTUALITZACIÓ

a. Principis dels 70: narrativa sense vitalitat; darrers anys del franquisme.

b. Des del 75 (mort de Franco): canvis socials i polítics; procés de normalització lingüística, augment de públic lector.

2. ANYS 70

a. Autors: Terenci Moix, Jaume Fuster, Joan F. Mira, Amadeu Fabregat, M. Antònia Oliver.

b. Temàtica: postguerra i l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme, etc.

c. Tècniques:

- “novel·la de canvi”; narrativa “moderna”, influència de l’estil de Julio Cortázar, exigència de llibertat, ruptura amb els valors tradicionals.

- “novel·la realista evolucionada”; lectura intel·ligible, estructura clàssica i clara, nostàlgia, àmbit rural preindustrial, recuperació de la infantesa.

d. Obres més significatives: Matèria de Bretanya (Carmelina Sánchez Cutillas), Ramona Rosbif (Isa Tròlec)

3. ANYS 80

a. Autors: Josep Lozano (Crim de Germania), Joan Francesc Mira (El desig dels dies)

b. Característiques: liquidació de l’experimentalisme, continuació del model evolucionat del realisme, diversos gèneres (novel·la històrica, negra, eròtica...)

4. DELS ANYS 80 A L’ACTUALITAT

a. Autors: Quim Monzó, Jesús Moncada, Ferran Torrent...

b. Característiques:

1. Disgregació de la identitat dels personatges (Monzó)

2. Ambientació rural i exploració dels mecanismes col·lectius de la memòria (Moncada)

3. La novel·la de gènere considerada per arribar al gran públic (Torrent)

QÜESTIONS

1. Esbrina quines dificultats va tindre la novel·la Ramona Rosbif per ser llegida en alguns instituts.

2. Cita alguna obra de Julio Cortázar i parla’n d’algunes característiques del seu estil.

3. Per què Crim de Germania ha esdevingut una de les novel·les cabdals de la narrativa valenciana del segle passat?

4. A quantes llengües ha estat traduïda Camí de sirga? Què és un camí de sirga? Quina importància té el riu Ebre i el pantà de Riba-roja en l’obra de Moncada?

5. Quantes novel·les de Ferran Torrent han estat dutes al cinema? Et pregunto també quines perquè sé que ets capaç de contestar una quantitat i avant, no?

TEMA 5

EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I AMB QUINS RECURSOS LITERARIS HO FA

1. ESTIL

a. Humor, metaficció, ambientació urbana, escepticisme.

b. Reflexió sobre l'escriptura i el llenguatge.

c. Qüestionament dels credos polítics, religiosos i estètics.

d. Model de llengua acostat al català col·loquial, amb dialectalismes i castellanismes del barceloní; allunyat d l'estàndard.

e. Onomatopeies procedents del còmic, expressions argòtiques, paròdies de la llengua culta, fraseologismes en altres llengües.

2. TEMÀTICA

a. Aborda la realitat quotidiana amb una mirada crítica: les relacions interpersonals, la invasió d’objectes o artefactes industrials, la incomunicació, el dubte, la paradoxa, l'ambigüitat, l'absurd, la solitud, el sexe, l'amor, la desesperança, l'avorriment, la mort...

b. Retrata una societat consumista, hedonista, sense ideologia.

c. Referents culturals (música, escriptors...) de plena actualitat.

QÜESTIONS

1. Digues alguns dels escriptors que han influït en l'obra de Monzó.

2. En unes cinquanta paraules parla de Quim Monzó com a fenomen mediàtic.

3. Cita les seues principals obres.

4. Quines obres de Monzó han estat dutes al cinema? Qui n'ha estat el director?

5. Per què Mil cretins suposa una evolució en l'obra de Monzó?

6. Una curiositat. Relaciona, si ho trobes per algun lloc, Quim Monzó i Benicarló.

Ací alguns enllaços per completar, no?

http://www.llull.tv/videos/detall.cfm/ID/26557/ESP/quim-monzo--senyores-senyors--discurs-inaugural-.html

http://www.lletra.com/es/autor/quim-monzo

http://www.tv3.cat/videos/2835270/Quim-Monzo

http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo

TEMA 6. DESCRIU LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70.

1. CONTEXT

- Gènere més important de la postguerra.

- Valor simbòlic de resistència cultural i lingüística.

- Hi coincideixen diverses generacions de poetes:

a. Consagrats abans de la guerra (C. Riba, J.V. Foix, C. Salvador...)

b. Comencen a publicar en els anys 30 (P. Quart, J, Vinyoli...)

c. Es donen a conéixer en plena postguerra (J. Brossa, G. Ferrater, X. Casp...)

2. POESIA POSTSIMBOLISTA

- Perfecció formal i allunyament de la realitat.

- Humanització del contingut per les experiències de la guerra i l’exili.

- Temes: la mort, el destí personal i col·lectiu o l’enyorança de la pàtria.

- Abundància de símbols i mites.

- Autors més importants: Carles Riba i Josep Carner.

3. POESIA D’AVANTGUARDA I EXPERIMENTAL

- Experimentació formal, tècniques d’expressió de les avantguardes de preguerra; combinació d’imatges amb el llenguatge.

- Autors més importants: Josep Vicenç Foix i Joan Brossa.

4. POESIA REALISTA

- Apareix cap a la fi dels 50.

- Expressió de sentiments i ideals col·lectius; denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva; llenguatge senzill, viu i directe.

- Autor més important: Pere Quart.

- Orientació més intimista representada per Gabriel Ferrater: tracta els temes de les relacions entre homes i dones i del pas del temps.

5. LA POESIA DE SALVADOR ESPRIU

- Original i única.

- Profunditat temàtica, síntesi de tradicions literàries, compromís cívic amb el país i la llengua.

QÜESTIONS

1. Llig aquest fragment de Carles Riba i esbrina el simbolisme del temple de Súnion. Pots trobar la informació ací mateix: www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/art-i-exili-du-bellay-i-ribe-0/

Elegies de Bierville

ELEGIA SEGONA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

2. De qui és aquest poema? Per què és poesia d’avantguarda?

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

Es quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

3. Qui és l’autor d’aquest poema? Comenta’n el simbolisme.

4. Pere Quart és l’autor d’aquest poema. Llig-lo. Quines similituds té amb un altre famós poema que també tracta d’una vaca?

VACA SUÏSSA

Quan jo m'esmerço en una causa justa

com mon Tell sóc adusta i arrogant:

prou, s'ha acabat! Aneu al botavant

vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,

que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.

A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,

l'he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

jo só la vaca de la mala llet.

5. Qui és l’autor d’aquest poema? Com es veuen els temes de l’amor a la pàtria i la tristesa? Expressa-ho en unes cinquanta paraules.

Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor.

TEMA 7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

- Comença a escriure durant la postguerra, la seua obra es difon als 70.

- Temàtica:

1. LA PÀTRIA (I LA LLENGUA)

- Es presenta com l’intèrpret de les reivindicacions del poble valencià.

- La pàtria és el drama col·lectiu d’un idioma, la tragèdia d’una cultura, el dolor cansat per la llibertat nacional reprimida per un règim de tenebres.

- Fou periodista i fa una crònica amarga i alhora esperançada de la València de postguerra.

2. LA MORT

- No és recurs metafísic ni un recurs metafòric: parla d’un cadàver estés al terra, d’un nínxol...

3. L’AMOR

- Des de les manifestacions més sofisticades del desig fins al sexe expressat directament.

- La cruesa amb què tracta l’experiència del sexe és poc freqüent en la poesia catalana anterior i posterior.

- El cos de la dona és font de metàfores.

- L’amor, tant furtiu com conjugal, s’expressa intensament.

ESTIL

1. Llenguatge literari basat en:

- Llengua dels clàssics valencians del segle XV (sobretot Ausiàs March)

- Llengua col·loquial de l’Horta.

2. Al costat de l’ús del registre col·loquial s’observa una acurada elaboració estilística i retòrica visible en l’adjectivació, les imatges metafòriques i l’ús de metres regulars (decasíl·labs i alexandrins)

ACTIVITATS

1. Digues el nom de les principals obres de Vicent Andrés Estellés.

2. Informa’t bé i digues en no més ni menys de cent paraules per què VAE és el poeta valencià més important del segle XX.

3. VAE i els blavers.

4. Digues quiné és el tema d’aquests quatre poemes: la mort, l’amor, la pàtria o la vida quotidiana. I el que és pitjor, justifica la teua resposta en unes cinquanta paraules (a cada poema, és clar)

Assumiràs la veu d’un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les tues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

II.

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,

ni al menjador, assegut al divan:

l’esperaré al replà de l’escala,

entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,

de blau marí, amb la corbata torta,

i no serà necessari que entre:

us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme,

i tot serà lleuger i natural:

m’ajudarà, agafant-me d’un braç,

la meua mort, en baixar per l’escala.

S’excusarà per si ha trigat massa;

Però és que, abans, ha tingut quatre casos.

III.

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

IV.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

TEMA 8. EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE SALVADOR ESPRIU

Estudia dret, història antiga i llengües clàssiques, però hagué de treballar com a oficinista.

Poeta, dramaturg i novel·lista.

- Característiques de la seua obra, una de les més importants del segle XX.

1. Elevat intel·lectualisme al costat d’un descriptivisme mordaç.

2. Complexitat temàtica i de fonts.

3. Riquesa idiomàtica.

4. Capacitat per escriure transcendentalment la història.

- Obra poètica

1. Cementiri de Sinera evoca un món destruït per la guerra. El caminant i el mur i Final del laberint constitueixen un camí d’interiorització, una experiència mística, el poeta creu que Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

2. La pell de brau (1960) dóna pas a una poesia menys metafísica i més realista: amb un to èpic o didàctic parla de la llibertat, la justícia i la tolerància. Aquest llibre va adquirir un to cívic pel clima en què es vivia en la societat catalana i espanyola del moment i pel fet de centrar els fets a Sefarad.

- La seua obra va adquirir popularitat en ser musicats els seus poemes per Raimon. Així mateix la seua obra és llegida en clau patriòtica.

ACTIVITATS

1. Comenta en quin context social es produeix l’obra poètica de Salvador Espriu.

2. Temàtica de la seua obra.

3. Quins són els seus “dies sols i perduts”? Quina relació té l’autor amb Arenys?

4. Una altra vegada, per si no te’n recordes. Assenyala quin és el tema d’aquest poema:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

5. I digues també quin és el tema d’aquest:

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

TEMA 9

DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA POESIA ACTUAL

ANYS 70

Es recupera l’obra poètica de JV Foix.

Amb la publicació d’Els miralls (Pere Gimferrer) i Poesia rasa (Joan Brossa) se supera el realisme i es decanta la poesia cap al simbolisme i l’experimentalisme.

Aquesta poesia no realista té les següents característiques:

1. S’inclou el lector dins el discurs poètic, un discurs que no té necessàriament argument.

2. Connexió amb el simbolisme i l’avantguardisme.

3. La paraula poètica s’usa per a suggerir i evocar i no per a narrar.

4. La poesia és una eina d’investigació en la subjectivitat; s’hi inclou el món oníric.

5. Nous arguments: ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social; desig de modernitat i afany d’universalisme.

ANYS 80

Poesia com a expressió de la intimitat i l’experiència personal.

S’accepta el mestratge dels grans poetes del segle XX: Espriu, Estellés, Ferrater...

ANYS 90

Els poetes deixen d’actuar com a memòria col·lectiva.

Preval la pretensió de l’obra ben feta.

Tendència al recolliment del discurs; poemes més íntims i menys rotunds.

PRIMERA DÈCADA DEL 2000

La poesia no es presenta com un moviment de reacció contrària al moviment anterior.

Poetes que provenen de la transició política o d’una suposada normalitat democràtica i cultural.

Els trets comuns serien la poesia entesa com a resultat de l’experiència, la tendència a un cert lirisme autobiogràfic o la influència de la crisi de la societat urbana.

Podríem destacar el grup dels anomenats “imparables”, entre els qual destaquen Joan Elies Adell o Sebastià Alzamora.

ACTIVITATS

Busca informació, només una mica, sobre: Jaume Pérez Muntaner, Marc Granell, Salvador Jàfer i Josep Piera.
Comenta el tema d’aquest poema de Manel Garcia Grau:

DO DEL DECÒRUM (DE RE POETICA)

Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em raspallaria les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.
Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.
Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.
Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.

Del llibre Anatema, Ed. Bromera

Joan Margarit és també un dels referents de la poesia actual. Comenta el tema d’aquest poema.

PROFESSOR BONAVENTURA BASSEGODA

El recordo alt i gros,
procaç, sentimental: llavors vostè
era una autoritat en Fonaments Profunds.
Sempre va començar la nostra classe
dient: Senyors, bon dia. Avui
fa tants anys, i tants mesos, i tants dies
que va morir la meva filla.
I solia eixugar-se alguna llàgrima.
Teníem uns vint anys,
però aquell homenàs que vostè era
plorant en plena classe
mai no ens va fer somriure.
Quant fa que ja vostè no compta el temps?
He pensat en vostè i en tots nosaltres
ara que sóc una ombra amarga seva,
perquè la meva filla,
fa dos mesos, tres dies i sis hores
que té en la mort el fonament profund.

Joan Margarit
(5 d’agost del 2001, a les 12 de la nit)

TEMA 10

LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL HA ACONSEGUIT UN GRAN RESSÒ SOCIAL. EXPLICA-HO I RAONA-HO

- Poeta més llegit i més popular de les darreres dècades a Catalunya.

- To popular que el fa accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica.

- Constant referència a la situació social i nacional de Catalunya (els dirigents polítics citen els seus poemes i molts cantants posen música als seus versos)

- Nascut al si d’una família obrera:

· Formació autodidacta

· Precarietat econòmica

· Treballador de fàbrica; ha de deixar l’ofici per la seua malaltia.

- Compromís social, militant del PSUC

TEMES

- La reflexió metafísica

- Poesia realista i compromesa

- La malaltia i la seua superació

CONCLUSIÓ: La fusió d’un temps interior, personal i subjectiu amb un temps obert exterior i social. Tot això bastit sobre tres grans valors humans: SINCERITAT, AUTENTICITAT i SOLIDARITAT.

ACTIVITATS

TEMA 11

DESCRIU LA RENOVACIÓ TEATRAL DEL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Situació sociocultural.- Prohibició total del teatre en català, exili de molts dramaturgs i conseqüent desconnexió dels corrents europeus i nord-americans.

Fins el 1946 no s’autoritza cap representació que no fóra en castellà ni a València ni a Barcelona.

El 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, el 1960 es fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

El teatre existencialista.- El moviment existencialista, sorgit a França després de la Segona Guerra Mundial, mostra una preocupació profunda pel sentit de l’existència de l’ésser humà.

Hi destaca la figura de Jean-Paul Sartre. Alguns autors van seguir quest corrent: Josep Palau i Fabre va escriure Don Joan als inferns, en què també es presenta un personatge en una situació límit, com farà després Josep Maria Espinàs a És perillós fer-se esperar i Baltasar Porcel a Els condemnats.

El teatre mític: Salvador Espriu.- Davant la realitat d’una Europa destruïda després de la Segona Guerra Mundial alguns autors teatrals optaren per referir-se als fets recents només amb al·legories a través de recreacions dels mites clàssics. Un fet especialment interessant el constitueix el rescat del mite d’Antígona, adaptat a la problemàtica contemporània.

Hi podem destacar: Antígona, Primera història d’Esther i, ja més tard, Una altra Freda , si us plau.

La influència del teatre nord-americà: Joan Oliver.- Els autors de teatre catalans de postguerra no sols van rebre la influència del teatre que es feia a Europa, sinó també del teatre nord-americà de Tennessee Williamso Arthur Miller, que anava per uns camins ben diferents dels de l’existencialisme o del teatre mític.

A Catalunya, el teatre nord-americà no va ser ben rebut per la crítica, que el va qualificar de pessimista i cru. Però hi va haver autors que van recollir aquesta influència, el més important dels quals és Joan Oliver.

El teatre de l’absurd.- El teatre de l’absurd va entrar a Catalunya gràcies a les representacions de La cantant calba, d’ Eugène Ionesco, i de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, fetes per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Hi destaquen Manuel de Pedrolo i Joan Brossa.

El teatre èpic.- Gairebé paral·lelament a l’esclat del teatre de l’absurd, un altre tipus de teatre va començar a circular entre els autors catalans: el teatre èpic de Bertold Brecht, un teatre diferent, de denúncia social, que obliga el públic a prendre consciència històrica.

Així, l’any 1968 Jordi Teixidor va escriure El retaule del flautista: amb l’ajut de cançons fàcils d’aprendre que es canten al llarg de tota l’obra es vol incitar el públic a la revolta popular contra el poder polític i econòmic de les classes benestants.

Però cal parlar sobretot de Josep Maria Benet i Jornet, que l’any 1971 va escriure Berenàveu a les fosques, una reflexió sobre les relacions humanes contradictòries i el temps de la postguerra vist al cap de trenta anys. És una obra muntada a base de fets històrics i autobiogràfics que expressa una profunda crítica de la gent que, un cop ha aconseguit el benestar econòmic, s’oblida de les misèries del passat i deixa de lluitar per una vida millor.

ACTIVITATS

Aquestes activitats t’ajudaran a completar el tema.

Busca informació sobre la figura i l’obra de Josep Maria de Sagarra.
Parla breument de la importància de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Esbrina qui són Martí Domínguez i Barberà, Francesc de Paula Burguera i Joan Alfons Gil Albors i quina relació tenen amb aquest tema.
Què són La cotorra del mercat i El tio Estraperlo?
     Realitza un esquema del tema.

TEMA 12

DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO

1.       Ha cultivat tots els gèneres literaris amb multitud de temes i tècniques.

2.       Entre 1958 i 1963 escriu un total de tretze obres teatrals.

3.       Coincidències tècniques formals i estilístiques amb el teatre de l’absurd.

4.       Espais tancats simbòlics, referències més o menys críptiques a la situació sociopolítica de l’època.

5.       Personatges arquetípics, d’actituds i idees més que de psicologies.

6.       Atmosfera d’angoixa, recerca, inquietud o qüestionament.

7.       Per burlar la censura despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció; peces sense geografia ni història.

8.       Els personatges són símbols que encarnen actituds.

9.       Més que d’un teatre de l’absurd, Pedrolo parla d’un teatre de l’abstracte.

10.   Temàtica: la mort, .la incomunicació, el sentit de l’existència i, sobretot, la llibertat.

ACTIVITATS.

1.       Digues les principals característiques del teatre de l’absurd.

2.       Parla breument de Beckett i Ionesco.

3.       Cita algún autor més de la nostra literatura que cultivara també el teatre de l’absurd.

4.       Digues el nom de quatre de le obres teatrals de Pedrolo.

5.       Quin és l’argument de l’obra Cruma?

TEMA 13.

DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

1.       Investigació de nous espais escènics. Cada espectacle reclama un espai diferent, o sigui, que no hi pot haver mai un model d’espai per al teatre. La Cubana, la Fura dels Baus, Comediants, Fira del Teatre de Tàrrega.

2.       Rebuig progressiu del teatre escrit a priori. Hi ha companyies teatrals que elaboren el text a l’interior del grup. Els Joglars.

3.       Relleu de la figura del director escènic. D’un temps ençà el director escènic ha pres molta importància perquè en darrer terme és ell qui decideix tots els detalls d’allò que s’ha de representar. Companyia Flotats, Companyia Teatre Lliure.

4.       Rebuig de la visió massa occidental del teatre. El teatre ja no és paraula, sinó ritual, i darrerament ha augmentat l’interés pel teatre d’Àfrica, del Japó, de la Xina i de tots els països orientals, perquè la visió massa occidentalitzada del món sembla haver entrat en crisi. Comediants.

Hi podem observar diferents tendències:

a)      Dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor. Sergi Belbel.

b)      Estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Poc interessada en els problemes de l’actualitat, més centrada en els conflictes individuals. Lluïsa Cunillé.

c)       Autors que s’aproximen a la realitat i s’interessen pels problemes del nostre temps des d’un perspectiva reflexiva. Toni Cabré.

d)      Via comercial derivada de la cultura mediàtica de les telesèries, comèdia lleugera, fàcil i ben construïda. Paco Mir, Jordi Galceran, Carles Alberola.

e)      “Teatre de la irritació”, increpa el públic i l’incomoda per provocar-li alguna reacció. Roger Bernat.

Entre els autors valencians cal destacar Rodolf Sirera i Manuel Molins.

ACTIVITATS

1.       Amb quina finalitat es va crear el TNC?

2.       Digues una obra de cadascun d’aquests autors: Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Jordi Galceran i Carles Alberola.

3.       Busca informació sobre la importància de Rodols Sirera en el teatre valencià actual.

TEMA 14

EXPLICA L’OBRA TEATRAL DE JOSEP MARIA BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL

1.       Cursà estudis de Filosofia i Lletres i l’any 1962 es matriculà a l’Escola d’art dramàtic Adrià Gual.

2.       Es distancià de les temàtiques com l’absurd o l’existencialisme més agobiant i elabora obres que agraden i connecten amb el públic.

3.       Una vella, coneguda olor (1964) era la societat barcelonina de postguerra; encetaria així una etapa de teatre realista.

4.       L’obra abans de ser publicada, en moltes ocasions ja és estrenada per grups o companyies que tenen un pes important dins el panorama teatral català Desig o Ai, carai.

5.       Teatre d'inspiració realista que es basa, sovint, en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc)

6.       Tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions.

7.       Denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat.

8.       Entre les seves obres cal destacar: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R (versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol d'Actrius), Testament (portada al cinema per V. Pons amb el títol Amic/Amat).

9.       És conegut és per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència: "Poble Nou", "Rosa", "Nissaga de poder", "Laberint d'ombres", "Ventdelplà" i “El cor de la ciutat”.

10.   Aquests darrers any ha triomfat amb “Amar en tiempos revueltos”.

11.   El 2012, igual que el 2010, va obtindre un premi Max.
12. Al març de 2013 estrena al Teatre Almeria de Barcelona l'obra "Com dir-ho" (ho sento però no trobo la cursiva) on la crítica veu certs passatges autobiogràfics, i que suposa el tancament d'una trilogia formada també per "Soterrani" i "Dues dones que ballen".

ACTIVITATS

1.       Comenta el fenomen mediàtic del serial “Poble Nou”.

2.       Per què creus que triomfen les seues obres a la televisió.

3.       Parla de la relació d’”Amar en tiempos revueltos i les noves tecnologies”

4.       On està ambientat “Amar en tiempos revueltos”? En quina època?

5. Amb quin autor valencià comprateix els guions en “Amar en tiempos revueltos”?

6.       A qui va dedicar el premi Max de teatre l'any 2012? Per què?

També podeu consultar la biografia de Benet i Jornet en qualsevol dels enllaços següents:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/aelc/benet_jornet.htm

http://www.joanducros.net/corpus/JM%20Benet%20Jornet.html

http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet_1501.html

TEMA 16

JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO

1.       Antropòleg, assagista, novel·lista, traductor.

2.       Compromís amb el país: president d’ACPV, fundadors de VxC i militant del BNV

3.       Textos accessibles i suggeridors, estil ric i elegant, humor irònic i desmitificador, amenitat.

4.       Forta influència de Fuster.

5.       Assaig breu: cultivat en publicacions periòdiques; articles d’opinió a “El Temps”, “El País”, “Avui”. Reflexions incisives sobre temes d’actualitat, història, literatura... Cal destacar la secció “Punt de Mira” d’”El temps”.

6.       Assaig històric: El Borja, família i mite

7.       Assaig: obres eminentment de reflexió política que tracten sobre:

-          Nacionalisme

-          Relació entre cultura i poder

-          Creació i evolució de les identitats i els seus símbols

-          Importància de les llengües per crear consciència col·lectiva

-          En resum, IDENTITAT

8.       Crítica de la nació pura, 1984, reeditat el 2005, premi d’assaig Joan Fuster. Anàlisi antropològica del nacionalisme al País Valencià.

9.       Sobrel a nació dels valencians, reflexió sobre l’adscripció nacional dels valencians; no som merament espanyols en procés d’assimilació, no som de la “nació catalana” per parlar la mateixa llengua; opta per la “via valenciana”; diferencia entre “nació política” i “nació cultural”

10.   Cultura, llengües, nacions o Sobre ídols i tribus, completen la reflexió sobre la identitat com a base de la nació i element clau de la política moderna.

NO EN SORTIREM

dimarts, 4 d’octubre del 2011

ALGUNS ENLLAÇOS DELS TEMES DE LITERATURA

dimecres, 28 de setembre del 2011

REDACCIONS I ACTIVITATS DIVERSES

COM ANEM

dijous, 22 de setembre del 2011

MODELS D'EXÀMENS

dimecres, 21 de setembre del 2011

TEMES DE LITERATURA